com sempre m’ha rendit més escoltar una sola cançó seva que tots els globus junts que vaig trobar de jove. Tant per les emocions com pel meu erm intel·lecte, aquesta cançó és molt bon aliment.

T’ahig de dir, que té alguns passatges que em recorden els Beatles i uns altres que m’enSISAn, tot i que conserva una essència de cançoneta popular. La cantaré als meus nebodets, fillols i amiguets quan els tingui!

Petons des de la pota de l’H!

No voldria segrestar aquest espai amb mesquineses, ja que usualment ha de ser el destí de les expressions amb les que avoquem les nostres ànimes inflamades pels acords de les vostres excelses creacions; però, atès que m’estic revetllant (!!) com un bon lletrista, com he demostrat amb el meu domini de les meta-àmfores i ecs-pressions(com es pot comprovar, no és que no tingui àvia, sino que la meva es troba molt lluny), voldria fer unes observacions al present tema que crec humilment que l’alçarien un xic (ja que elevar-lo més enlaire no és possible: seria sobrepassar els llindars de l’olimp, i no volem que ens caigui un llamp al cap).
En resum: on hi diu “veurem junts caure la neu” hi hauria de dir “comprarem um forfait a font-romeu” o bé, per mantenir el fil infantil de la cançó, “llegirem un conte en arameu”.

Disculpi’m professor, el meu atreviment per permetre’m les meves observacions al seu art.

Ben cordialment,

Aca-dani-cista

Estic molt content! Aquesta nit he poguit dormir la mar de bé, com un bressol..ai, com un nedó, vull dir. Després d’hores donant voltes encroquetant-me en llençols de suor i mosquits, la nana ha creat un hal de dolçor tan forta, que els mosquits han fugit i m’he sumit (sumat?) en el son dolç. Al final però, sempre acaba igual: acaba sortint el sol…li haurem de fer una cançó, també?