Escolta // Descarrega : racons.mp3 (5.4 MiB) // 85 descàrregues

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Música : Professo Globo
Lírica : Professor Globo i l’Home Guix

Bateria : Andreu
Veu, piano, organillo de la cabra i cors : Professor Globo
Veu, cors i cor-trompeta : Home-Guix

Racons és una inauguració en tota regla. Inaugurem la combinació d’un home-orquestra amb un ésser mineral de difícil descripció però de fàcil assimilació. Inaugurem també el naixement d’un nou concepte, procediment i actitud : El Pop Lifònic que, com el seu nom indica, fusiona les exquisides polifonies medieval i renaixentista, amb el pop… a la gallega, és clar.

Agraïments :

En primer lloc, a l’Home-Guix per sumar-se a les tenebres lluentes del Professor Globo. Farem el viatge plagats, Home-Guix : mars i i muntanyes, florestes i pedregals, bonances i llampegositats… tot un món d’alts i de baixos, de torts i de drets, de vius i de babaus i de tendres i de feréstescs… i de tots colors i de totes les games de grisos.

En segon lloc, a l’Andreu, per variar. Ja fa molt que vam gravar aquesta bateria, Andreu, però nen, està com nova de trinca!! una delícia nano, t’has lluït!!

En tercer lloc, a la Coral Sant Jeroni de Montbau, doncs va ser fa gairebé dos anys, acompanyat del piano del local d’assaig d’aquesta polifònica entitat, on es van forjar els primers acords de “racons”. Salutacions i bona feina!

En quart lloc, a l’Hospitalé de Llobregá per acollir aquestes nostres produccions videoaudifòniques i també les nostres vides quotidianes dia rere dia, nit rere nit, ventada rere ventada. Ciutat de semi-ribera solcada pels suaus esbufecs humits d’aquest nostre riu, lo Llobregá, i d’aquesta nosta mar, la Mediterrània, que ens alimenta les ànimes i desperta en nosaltres els anhels dels nostres avantpassats : els helenics, els qui varen poblar les nostres terres i les van omplir de saviesa i de divinitat, els sarraïns, qui varen ensenyar-nos l’art de la tomaquera i de l’arrosar, i van irrigar els nostres cors. I encara en queden però no els direm tots, que sinó se’ns faran les tantes.

En cinquè i últim lloc, a tots els oients i oientes, per seguir fidels a les aventures i desventures d’aquest pobre projecte d’home-orquestra, de qui, per sort, es diu que té la gran sort de diposar de la millor audiència de la comarca i de més enllà de les nostres riberes, i de costes llunyanes potser….

LLETRA :

Racons
Racons d’enveja, d’enveja
racons que pensen, que pensen en racons
racons
racons feréstecs, feréstecs
com la floresta, a la floresta hi ha racons

Hem sortit de casa, hem tancat la porta
i ara caminem per les voreres del camí
tant temptadores
mates frondoses
de les valls humides font divina ens mullem tots els racons
Racons

Racons d’enveja, d’enveja
racons que pensen, que pensen en racons
racons
racons feréstecs, feréstecs
com la floresta, a la floresta hi ha racons

Hem sortit de casa, hem tancat la porta
hem fet la maleta i enlairem ben lluny d’aqui
un viatge estàtic
però no menys orgasmàtic
nau intergalàctica buscant per l’univers dels teus racons
Racons
Racons
Racons
Racons