I mirant embadalits, els segons queien lentament omplint les seves vides, com gotes de Negroni a la copa, LA COPA, sempre la última copa, i amb l’excusa ja se n’acumulaven unes 12 sobre la barra davant dels tres embadalits. En Joao els hi planta l’enèsima ronda dibuixant aquell somriure “bahiano” que et feia estimar qualsevol [...]
27/05/2009
Qui era aquest Kairós? Com s’havia assabentat de l’existència del “Boira del mar”, el local on el Professor Globo solia reunir-se amb el seu cóctel diari? I el que era més extrany de tot : Com havia pogut predir amb tal exactitud i precisió matemàtiques el moment en què es produí la màgica trobada entre [...]
13/05/2009
… i obrint lentament la boca, acompanyà l’alè d’una tonada que deia així: “Sóc Guix, pols blanca per escriure ESPERANÇA dins la fosca soledat del desencís. Sóc l’Home que no sap estar sol i que pels RACONS del seu cor, sempre hi ha ressonat el desig de cantar amb un home orquestra al seu costat”. Sense cap mena [...]
2/05/2009
… i va arribar un moment que no podia respirar, no podia obrir la boca, tenia el nas tapat i per les orelles tampoc entrava ni sortia un bri d’aire; i tampoc podia pensar. Als seus pensaments tan sols rondaven dues paraules que es repetien una vegada rere l’altra. NO PENSIS … … i va ser [...]
10/07/2009
0