Professor Globo » culebrot

CAPÍTOL 3: Extrany menester…

home-guix — Fri, 10 Jul 2009 14:37:58 +0000

I mirant embadalits, els segons queien lentament omplint les seves vides, com gotes de Negroni a la copa, LA COPA, sempre la última copa, i amb l’excusa ja se n’acumulaven unes 12 sobre la barra davant dels tres embadalits. En Joao els hi planta l’enèsima ronda dibuixant aquell somriure “bahiano” que et feia estimar qualsevol cosa que t’envoltés en aquell moment, i que s’encomanava com el virus més letal, així que els tres es miràrem amb aquell somriure a la boca, aixecàren les copes i, inclinant els caps cap a l’esquena, es ficaren un xic més de líquid a les goles.

Tant bon punt els seus cossos havien tornat a la verticalitat, el Professor exclamà -Ostia puta!! Una idea, ai que pareixo un altra cançó!!!!- El Professor Globo estava trencant aigües enmig del bar! Cames ajudeu-me l’Home Guix es posa mans a la feina, posant en pràctica tot el que havia après en els seus llargs viatges al voltant d’unes dolces corbes de felicitat i passió. Amb un gest de braç ràpid i precís, alliberà la taula més propera de gerres de cervesa i bols de kikos, agafà el Globo per les aixelles i amb l’ajut d’en Kairós l’estiraren sobre la taula. El Professor es contorsionà i, de sobte, un esclat lluminós, sortint directe del cor, es projectà cap al sostre i, com un salt d’aigua, acabà inundant tot el local.

Primer de llums de tots colors, i poc després després unes veus vingudes d’un lloc llunyà i imprecís, començaren a ressonar per tot el local

CAPÍTOL 2: Al ritme de qui, o de què?

professorglobo — Wed, 27 May 2009 02:19:03 +0000

Qui era aquest Kairós? Com s’havia assabentat de l’existència del “Boira del mar”, el local on el Professor Globo solia reunir-se amb el seu cóctel diari? I el que era més extrany de tot : Com havia pogut predir amb tal exactitud i precisió matemàtiques el moment en què es produí la màgica trobada entre l’home-orquestra i el que s’acabava de convertir en el seu nou soci?

Totes aquestes preguntes es movien en una dansa delirant dins el cap del Professor Globo. I dins el got, un Negroni.

Poc després de fer el primer trago al cóctel que li havia preparat, com cada dimarts, en Joao, va fer un lleuger esclafit de llengua, a lo Humphrey Bogart i es va dirigir a l’Home-Guix.

-Així que dius que t’agrada el bloody mary… T’he de dir que en Joao fa pocs mesos que treballa aqui, però té els cullons pelats de fer bloody marys, i la veritat és que li surten bastant bé. Ara, si em deixes que et doni un consell d’entre setmana, avui demana-li un com el meu. Es veu que al seu país va treballar durant molt temps en un xiringuito on cada dia de la setmana tenia nom de coctel… dilluns manhattan, dimarts daiquiri, dimecres bloody mary, dijous caipirinha, divendres…

-No m’agrada gens aquest Joao- va interrompre en Kairós. Era la primera que li sentien la veu, i era una veu molt suau, com xiuxiuejada, però una mica ronca. Mirava fixament el cambrer, amb una mirada injectada en sang -no m’agrada gens, i no m’agradaria haver de despentinar-me avui per culpa seva-.

En Kairós tenia mal geni -varen pensar simultàniament el Professor Globo i l’Home-Guix-. Dirigint la mirada l’un a l’altre, els recent associats van comprendre que pensaven el mateix i, trepitjant-se les paraules van donar a en Kairós la medicina que necessitava.

-tranquil, home, és un pobre cambrer, fa la seva feina el millor que pot, no t’enfadis, home, pensa que aquest bar està obert des de primera hora del matí, perquè és quan venen els estibadors, a fer el cafè abans de posar-se a carregar, i a més, el pobre és de fora ¿saps quants propblemes deu tenir la seva família allà al seu país? em sembla que els ha d’enviar diners, perquè sino, bla, bla, bla…- Finalment l’home guix, veient que en Kairós abaixava veles, va cridar el cambrer :

-Joao, siusplau, posa-li un altre com el meu al nostre amic, i esmera-t’hi aquest cop, és un client molt especial, creu-me- En Joao, va assentir lleugerament, fent gala de la seva professionalitat i va disposar-se a utilitzar les seves mans en allò que millor sabia fer. La veritat és que donava gust veure en Joao treballar, semblava que Déu nostre senyor l’havia posat en aquest món només per fer aquest feina. Tots tres, en Kairós molt més calmat ja, contemplaven embadalits els moviments ràpids i precisos d’en Joao. No van deixar de mirar fins que procés va finalitzar i l’últim rajolí de la coctelera precipitava dins la copa perfectament cònica marcada amb les sigles de la Taberna : “BdM”. Aleshores un pensament fugaç va passar simultàniament per les seves ments:

[estem en una taberna del port, i mirem atònits com cauen les últimes gotes d'una coctelera en una copa... i ens sembla un succés completament extraordinari... perque? què esta passant? Quin misteri ens ha unit a tres pefectes desconeguts en aquest extrany menester?]

CAPÍTOL 1: A ritme d’en Kairós.

home-guix — Wed, 13 May 2009 18:30:19 +0000

… i obrint lentament la boca, acompanyà l’alè d’una tonada que deia així:

“Sóc Guix, pols blanca per escriure ESPERANÇA dins la fosca soledat del desencís.
Sóc l’Home que no sap estar sol i que pels RACONS del seu cor, sempre hi ha ressonat el desig de cantar amb un home orquestra al seu costat”.

Sense cap mena de dubte el destí reuneix en un precís indret i un cert moment, un preciós esdeveniment que ningú podria predir, ja que l’exactitud de Kairós s’escapa de tot càlcul matemàtic, amagant-se tota lògica pels fugissers racons dels nostres cors.

I és així com cor i destí preparen còctels en el bar del devenir que sorprenen, fins i tot, el més bregat en jocs d’atzar.

Sorpresos i contents, el Professor Globo i l’Home Guix, brindaren pel que Kairós pogués tenir preparat.

CAPÍTOL 0 : L’aparició

professorglobo — Sat, 02 May 2009 15:32:14 +0000

… i va arribar un moment que no podia respirar, no podia obrir la boca, tenia el nas tapat i per les orelles tampoc entrava ni sortia un bri d’aire; i tampoc podia pensar. Als seus pensaments tan sols rondaven dues paraules que es repetien una vegada rere l’altra. NO PENSIS …

… i va ser aleshores quan va pensar, va pensar que necessitava un soci…

… i just en aquell instant, ni abans ni després, va fer entrada a l’escena ell, el salvador, el mesies del no-pensament, l’àngel de la guarda dels qui pensen que la solució final, la solució total és el no pensar. L’Home-Guix, com per art de màgia havia fet aparició a la tenebrosa guarida del Professor Globo.