Escolta // Descarrega : Note: There is a file embedded within this post, please visit this post to download the file.

Música i Lírica : Professor Globo
Bateria, baix, guitarres, piano, veus i equilicors : Professor Globo
Veus i equilicors : Home-Guix
Guitarres zumbones : Dani Pagès
Bongó i Congas : Roger

LLETRA :

activista
integrista
anarquista
inconformista
i un artista
idealista
protagonista
i optimista

tú, taxista
surt de la pista
que ve el ciclista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
oficinista
curt de vista
fetitxista
i oportunista

Uuuuu…

excursionista
pacifista
ecologista
i altruista
i un lampista
imperialista
i camorrista
malabarista

motorista
surt de la pista
que ve el ciclista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
trompetista
il.lusionista
i pessimista,
ets un cuentista
accionista
trapecista
alpinista
alquimista

equilibrista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
equilibrista

equili, equili, equili…

AGRAÏMENTS :

Al Dani el guitarrista equilibrista per, com ja comença a ser una bona costum per part seva, posar la guinda zumbona en forma de guitarres, cosa que sempre acaba de fer caminar l’asunto.

Al Roger el percussionista equilibrista, per salvar la papeleta a un humil servidor, que no se li acut res més que posar un mini-bolero enmig d’accionistes, dietistes i taxidermistes. Gràcies Roger!

A l’Isaac, per ajudar-me en les últimes mescles i per donar un preuat segon punt de vista equilibrista en aquesta àrdua tasca.

A tot@s l@s equilibristes que ens escolten. Gent comú i corrent que van tirar endavant aprofitant l’estret marge que els queda per fer-ho. Gràcies oients!

Escolta // Descarrega : Note: There is a file embedded within this post, please visit this post to download the file.

Música i Lírica : Professor Globo
Piano, bateria, veus i cor de bressol: Professor Globo
Veus i cor de bressol : Home-Guix

Cor de bressol :
- Arranjaments i Tenors 1 i 2 : Professor Globo
- Contrals 1 i 2 i Sopranos 1 i 2 : Globino Sisters
- Baix : Don Guixone

Diu l’Home-Guix :

Mirant el bressol i eixugant la baba abans que es desprengués de la barbeta en direcció a l’infant que gaguejava movent els braços frenètica i espasmòdicament, tingué un desig, incontenible com el líquid semiviscós que borbotejava dels seus llavis. El desig prengué forma i s’omplí d’aire i d’idees i, suaument, se li escapà de la boca com un sospir en forma de dolça cançó.

LLETRA :

Bona nit, bona nit cargol
a dins la closca no hi plou
bona nit, nona nit rei meu
veurem junts caure la neu

bona nit, bona nit cel gris
dema fara un dia trist
Bona nit, bona nit cel blau
dema fara un dia ideal

la la ra la la ra
la la ra la la ra
dins dins el cel gris
la boira no et deixa sortir

la la ra la la ra
la la ra la la ra
dins, dins el cel blau
hi veig una espurna es diu Pau

lararararara…..

Bona nit, bona nit cargol
a dins la closca no hi plou
bona nit, nona nit rei meu
veurem junts caure la neu

bona nit, bona nit cel groc
dema sera un dia tort
Bona nit, bona nit cel blau
dema sera un dia ideal
Bona nit, bona nit cel blau
dema sera un dia ideal

AGRAÏMENTS :

Als nens de Tanger, cantaires da cançons populars, tant catalanes com morisques, i portadors de les grans veritats universals. Nens i nenes de de Tanger : Us brindo questa cançó de bressol. Suposo que ja haureu crescut, i aviat les vostres veus gargallejaran, i tindreu acne, i us amagareu per fumar pitillos pels puestos. En tot cas, sempre ens quedarà el record d’aquell concert més que extraordinari del 25 de juliol de 2008 a Tanger. Jo no us he oblidat.

A l’Armand, per la portada i totes les hores de pinzell dedicades a canvi de no-res. No deixeu de visitar la seva web i el seu blog.

INSTRUCCIONS PER A UN CORRECTE ÚS :

Per a usar correctament aquesta cançó de bressol només cal cantar-la seguint la lletra al peu de la lletra, valgui la redundància, amb acompanyament instrumental o sense. A l’hora d’interpretar-la només cal fer atenció al text, i així, on la lletra diu “demà farà un dia trist”, l’intèrpret (pare, mare, tiet, tieta, etc.) haurà d’expressar-ho d’una manera trista i melancòlica i, en canvi, allà on la lletra diu “demà farà un dia ideal” ho haurà de fer de manera alegre i pletòrica. Finalment, allà on la lletra diu “hi veig una espurna es diu Pau”, la última paraula, que curiosament fa molt bona rima amb el “blau” del verset anterior, és intercanviable per qualsevol altre nom, rimi o no amb la resta de l’estrofa. Exemple : Serà preferible dir “dins, dins el cel blau, hi veig una espurna es diu Mireia”, encara que no rimi, que reproduïr la versió original amb “Pau”, cosa que podria causar seriosos conflictes de personalitat a la nena en qüestió.

Escolta // Descarrega : Note: There is a file embedded within this post, please visit this post to download the file.

Música i Lírica : Home-Guix
Bateria, baix, guitarres i veus : Professor Globo
Veus i cors : Home-Guix
Guitarres : Dani Pagès

Cor d’entreguerres :
- arranjaments i tenors 1 i 2 : Professor Globo
- baixos 1 i 2 : Home-Guix
- contralts 1 i 2 i sopranos 1 i 2 : Globino sisters

RETALL DE PREMSA :

The Monday BanaNews, diumenge 16 d’octubre de 2008.

GEORGE ANANAB // BANANA TOWN . Les autoritats sanitàries de Banana Town han informat aquest cap de setmana d’una de les troballes científiques més rellevants que en el últims anys s’hagin produït a la nostra república. Segons Nelson P. Latano, cap de la Secció d’Investigació Cerebral de l’Hospital Central de Banana Town, es tracta d’un petit organ situat entre els lòbuls inferior i superior de la part anterior del sector lobular esquerra de la hipomitonefrosèptilis radicular. La troballa d’aquests minúscula xarxa neuronal s’ha produït per casualitat mentre s’intervenia un pacient afectat d’una ambòlia cerebral causada per la ingesta de plàtans pel forat equivocat, una de les principals causes de mort del nostre país.

Sembla ser que les extranyes circumstàncies de la troballa de la “bombolla”, denominació provisional que se li ha donat al petit òrgan radicular, continuen envoltades de nombrosos interrogants, sobretot després de les declaracions de l’anestessista del Doctor Latano, la doctora Olivia Natalp. Segons la doctora, prèviament al descobriment, s’ha produït una sensació de buit al quiròfan, i el silenci s’ha apoderat de tot el recinte durant un parell de minuts escassos. La sensació que han percebut els presents, segons Natalp, era extranya però molt agradable. Han continuat parlant, però sense emetre cap so, i l’unic que se sentia, era una extranya música de tocadisc antic. Tot i no sentir ni les seves pròpies paraules ni les dels altres presents, segons la doctora, tots els missatges s’han entès perfectament i la operació ha pogut continuar sense problemes.

Les autoritats judicials investiguen en aquest moment totes les circumstàncies relacionades amb el cas. Alguns dels principals analistes del país ja han certificat la troballa com “el fet més insòlit des de la desplatanització espontània de 1965″ i s’especula sobre les possibles propietats sobrenaturals d’aquest extrany organ. Segons fonts internes de la redacció del Daily BanaNews, el mateix president de la república ha qualificat el cas de “Cas insòlit d’Interès Nacional” i, tal com estableix el protocol en aquests casos, ha activat els dispositius necessaris per tal d’evitar que el cas es converteixi en la única motivació i activitat dels habitants de la república durant les properes setmanes, tal com ja ha passat el ocasions anteriors.

El mateix president, segons declaracions del seu gabinet personal, ha fet cridar especialistes en fenomens insòlits de repúbliques veïnes per tal d’aclarir la fisiologia i les funcions de la “bombolla”. La majoria dels indicis apunten que aquest òrgan es tractaria d’una mena de pont entre les funcions de consciència crítica del cortex semi-circular i les funció somàtiques de l’hipòstil radicular posterior. Dit d’una manera plana, la “bombolla” podria representar l’únic camí conegut fins el dia d’avui entre el cos i l’ànima.

************

AGRAÏMENTS :

En primer lloc al Dani, per haver “despenjat” la guitarra en una nit de tardor i per haver-me fet aquestes guitarres “zumbonas” que tant el característiquen. Dani : ja fa massa temps que no zumbes pels escenaris de les nostres comarques, i els teus fans tenim una mica de síndrome.

En segon lloc, al Dani també, per haver-me deixat la seva mítica Ibanez de color negre zumbón, peazo guitarrón, amb la qual he gravat la majoria dels singles. He canviat un antic ampli que no funcionava per una SG vermella del tres al cuarto i de marca no-t’hi-fixis, però que fa al seu servei, així que quan vulguis te la torno perque la zumbis pels escenaris del país, jeje.

En tercer i últim lloc, a l’Home-Guix, per deixar-me estripar, potinejar, desmuntar, rebregar i tornar a muntar aquesta bonica cançó titulada “bombolla”, i per no posar cap mena d’impediment tipus “ai no ho sé, això no se si ho canviaria…” cosa que jo, sense cap mena de dubte, si que hagués fet.

LLETRA :

En el cap una bombolla
la bombolla en un forat
al forat, forta ventisca
que d’idees m’ha buidat

Serà la calor o la disbauxa
serà l’alcohol o els condiments
serà que no veig la sortida
i el món que em creo no em diu res
M’he deixat portar per guies
de viatge organitzat
m’ha fet por fer de Magallanes
m’ho han donat tot mastegat
Ai! la por i la impotència
l’amor propi m’han patejat
pensava que estava sol
fins que un bon dia
de tot
n’hem parlat
Uoo, uoo, uooooo
Uoo, uoo, uooooo

En el cap una bombolla
la bombolla en un forat
al forat, forta ventisca
que d’idees m’ha buidat

Gràcies a tú i a tots els altres
entenc més el meu motor
dubtant de tot aclareixo
aquest torrent d’informació
Les paraules no són el que semblen
serà que mai és prou tard
i que amb l’alegria que ara sento
aconsegueixo treure’n l’entrellat
I si és així, és l’hora tortuga
i xino-xano, caminar
deixar la pressa que no és justa
i trobar
un discurs
més humà
Uoo, uoo, uooooo
Uoo, uoo, uooooo

[cor d'entreguerres]

en el cap la bombolla
la bombolla al forat
al forat la ventisca
que d’idees m’ha buidat

Escolta // Descarrega : Note: There is a file embedded within this post, please visit this post to download the file.

Música : Professo Globo
Lírica : Professor Globo i l’Home Guix

Bateria : Andreu
Veu, piano, organillo de la cabra i cors : Professor Globo
Veu, cors i cor-trompeta : Home-Guix

Racons és una inauguració en tota regla. Inaugurem la combinació d’un home-orquestra amb un ésser mineral de difícil descripció però de fàcil assimilació. Inaugurem també el naixement d’un nou concepte, procediment i actitud : El Pop Lifònic que, com el seu nom indica, fusiona les exquisides polifonies medieval i renaixentista, amb el pop… a la gallega, és clar.

Agraïments :

En primer lloc, a l’Home-Guix per sumar-se a les tenebres lluentes del Professor Globo. Farem el viatge plagats, Home-Guix : mars i i muntanyes, florestes i pedregals, bonances i llampegositats… tot un món d’alts i de baixos, de torts i de drets, de vius i de babaus i de tendres i de feréstescs… i de tots colors i de totes les games de grisos.

En segon lloc, a l’Andreu, per variar. Ja fa molt que vam gravar aquesta bateria, Andreu, però nen, està com nova de trinca!! una delícia nano, t’has lluït!!

En tercer lloc, a la Coral Sant Jeroni de Montbau, doncs va ser fa gairebé dos anys, acompanyat del piano del local d’assaig d’aquesta polifònica entitat, on es van forjar els primers acords de “racons”. Salutacions i bona feina!

En quart lloc, a l’Hospitalé de Llobregá per acollir aquestes nostres produccions videoaudifòniques i també les nostres vides quotidianes dia rere dia, nit rere nit, ventada rere ventada. Ciutat de semi-ribera solcada pels suaus esbufecs humits d’aquest nostre riu, lo Llobregá, i d’aquesta nosta mar, la Mediterrània, que ens alimenta les ànimes i desperta en nosaltres els anhels dels nostres avantpassats : els helenics, els qui varen poblar les nostres terres i les van omplir de saviesa i de divinitat, els sarraïns, qui varen ensenyar-nos l’art de la tomaquera i de l’arrosar, i van irrigar els nostres cors. I encara en queden però no els direm tots, que sinó se’ns faran les tantes.

En cinquè i últim lloc, a tots els oients i oientes, per seguir fidels a les aventures i desventures d’aquest pobre projecte d’home-orquestra, de qui, per sort, es diu que té la gran sort de diposar de la millor audiència de la comarca i de més enllà de les nostres riberes, i de costes llunyanes potser….

LLETRA :

Racons
Racons d’enveja, d’enveja
racons que pensen, que pensen en racons
racons
racons feréstecs, feréstecs
com la floresta, a la floresta hi ha racons

Hem sortit de casa, hem tancat la porta
i ara caminem per les voreres del camí
tant temptadores
mates frondoses
de les valls humides font divina ens mullem tots els racons
Racons

Racons d’enveja, d’enveja
racons que pensen, que pensen en racons
racons
racons feréstecs, feréstecs
com la floresta, a la floresta hi ha racons

Hem sortit de casa, hem tancat la porta
hem fet la maleta i enlairem ben lluny d’aqui
un viatge estàtic
però no menys orgasmàtic
nau intergalàctica buscant per l’univers dels teus racons
Racons
Racons
Racons
Racons

Escolta // Descarrega : Note: There is a file embedded within this post, please visit this post to download the file.

Lletra i Música : Dani Pagès
Bateria, veus, guitarres, baix i teclat : Professor Globo

“El rei cimarró” és la primera versió que publico, i no és casualitat, doncs aquesta cançó té un significat molt especial per mi. Corria l’any 1989, i el Dani Pagès, gran amic de la infància, ja despuntava com a guitarrista i com a compositor. Mentre alguns nens de la classe perdiem el temps jugant a les cartes de motos, o d’avions, o del que fos, i d’altres corrien darrere les nenes, el Dani feia cançons.

I no només les feia, sino que tenia el coratge (gran mèrit tractant-se d’un adolescent) de cantar-les en públic al menjador de l’escola. “El rei cimarró”, cantat a pèl pel Dani i la seva guitarra, va convertir-se així en la meva primera experiència en un concert de rocanrol. I la cosa va portar cua : Poc temps després haviem format amb el Dani, l’Enric, el Jep, l’Amets, l’Isaac i el Javi el nostre primer grup : “Fe Espúria”, que més endavant es transformaria en “The Nutty Glutty Band”.

Heus aqui perquè aquesta canço i no una altra

LLETRA :

L’ombra negra que et vigila
i erra a la llum de la nit
un temps tingué pau al cor
i el cos tingué ben fornit
compte no caiguis a l’ombra
ell t’espera en l’oblit

En la fredor d’aquells ulls
brilla la llum de la mort
on l’espurna de la vida
va crear el caçador
la set de sang no ha acabat
et seguirà en la foscor

Quan la vida dels mals ulls
s’apagui al fons del pou
els vells ossos s’aixeicaran
d’entre els feretres del bosc
l’ombra del rei cimarró
encara volta el negre fosc

Escolta // Descarrega : Note: There is a file embedded within this post, please visit this post to download the file.

Lletra i Música : Professor Globo
Bateria : Andreu
Veus, piano, guitarres i baix : Professor Globo

La bateria, com de costum, va ser gravada a ca l’Andreu (barri del Raval) a canvi, aquesta vegada d’un àpat frugal en una pizzeria. Gràcies Andreu. El piano va ser gravat a casa els meus progenitors (barri de Les Corts), com de costum també, a canvi de res. La resta, com de costum un altre cop als professionalissims estudis “laboladelmon” del barri de Sants.

curiositats :

En aquesta ocasió, com casos anteriors, el piano utilitzat està aproximadament un semitò per sota de l’afinació habitual. A diferència de “Soc el millor”, on em vaig dedicar a afinar tots els instruments en relació al piano, en aquesta ocasió, he optat per la via directa, de manera que la guitarra i baix estan afinats correctament, el piano queda per sota i la veu sembla que no s’acaba de decidir… si sou uns gourmets de l’afinació mil.limètrica passeu directament a la següent cançó.

LLETRA :

Poso una espelma
Per encendre
La memoria d’algú que no hi és
Busco una historia
Que em recorda
Les paraules que algun dia vas dir

Poso una espelma
pels desastres
que a la gent he pogut causar
penso la manera
d’aturar-los
o si alguns es poden arreglar

Soc
La veu
Que viu
al cap
I esborra
El mal
Record

Soc
El teu
Consol
I tapo
El pou
del mal
Record

Soc
La veu
Que viu
al cap
I esborra
El mal
Record

Escolta // Descarrega : Note: There is a file embedded within this post, please visit this post to download the file.

Lletra i Música : Professor Globo
Veu principal : Marc
Bateria, baix, guitarra, cors i tos : Professor Globo

Bateries gravades a ca l’Andreu. La resta gravat als estudis “laboladelmon”.

LLETRA :

sentiment, sentiment d’urgència corre
per la meva, per la meva autista i sola
ment

solament vull veure’t
solament vull veure’t
solament vull veure’t despullada un moment

no tinguis por que ensopegui
aqui les ulleres no em serveixen de res

pensament, pensament correcte puja
pel forat, de la meva absurda i sola
ment

solament vull veure’t
solament vull veure’t
solament vull veure’t despullada un moment

no tinguis por que ensopegui
aqui les ulleres no em serveixen de res

mamamamamamamamamamamama no m’emprenyis
mamamamamamamamamamamama no m’emprenyis

Escolta // Descarrega : Note: There is a file embedded within this post, please visit this post to download the file.

Després de gairebé 10 mesos i molts maldecaps, per fi he acabat el segons single soc el millor.

Lletra i Música : Professor Globo
Bateria, baix, piano i veus : Professor Globo
Veus inquietants : Laura i Marc

Bateries gravades als estudis de l’Andreu (Cosmo) a canvi d’un dinar a un xinès llardós del paral.lel. Gràcies Andreu.

Pianos gravats a casa dels meus pares, a canvi de res, com sempre.

La resta gravats als estudis “laboladelmón”, o sigui casa meva.

LLETRA :

cent cinquanta fitipaldis
van pujant cap a la plaça
i han trobat que allà els espera un avi
capgirat

amb paciència i amb potència
van cremant tota la ciència
i han mostrat indiferència total

cap paraula mala fauna
hem perdut la pau que ens calma
i hem sabut que el premi era seguir
caminant

[el millors seran el pitjors] [els pitjors seran els millors]
[els primers seran els últims] [els últims seran els primers]

sempre he tingut la impressió
de ser el millor
sempre he tingut l’ambició
de ser el millor
sempre he tingut la il.lusió
sempre he tingut l’obsessió
sempre he tingut ocasió
de ser el millor
sempre he tingut l’intenció
de ser el millor
sempre he tingut la passió
de ser el millor
sempre he tingut la raó
sempre he tingut fixació
sempre he tingut una opció
de ser el millor
pararara parara…

Curiositats :

Si proveu de seguir la canço amb un instrument ben afinat, veureu que és impossible, ja que el piano de casa dels meus pares, amb el que he gravat no s’ha afinat des de fa 30 anys.

Escolta // Descarrega : Note: There is a file embedded within this post, please visit this post to download the file.

El meu primer single l’arbre quiet veu la llum. Després de molts anys tocant les cançons dels altres he decidit posar fil a l’agulla i començar a cantar les meves cançons. Fa molts anys que he començat a fer cançonetes, però mai m’ho havia plantejat com una opció seriosa.

Ara sí.

I m’ho plantejo com una qüestió seriosa per una raó molt important : fer cançons és la millor manera per expressar allò que no puc expressar de cap altra manera, ni explican’t-ho al meu millor amic, nio contractant el millor psicoanalista de la ciutat. Segurament sona a tòpic, però és així.

bateria, guitarres, baix i veus : Professor Globo

Gravat als Estudis Canruna (o sigui, casa meva, la d’abans, aquella on s’havien produït les grans verbenes de Sant Joan)

LLETRA :

uuuuuuuuuuu…
uauauauauaua….
(etc.)

curiositats :

Per gravar les bateries he fet servir la meva bateria de joguina (la podeu veure a la secció de fotos). Trobo que sona prou bé per ser una bateria de joguina