Professor Globo – Feliç 2010 from tocinet on Vimeo.

Escolta // Descarrega : Note: There is a file embedded within this post, please visit this post to download the file.

Música i Lírica : Professor Globo
Bateria, baix, guitarres, piano, veus i equilicors : Professor Globo
Veus i equilicors : Home-Guix
Guitarres zumbones : Dani Pagès
Bongó i Congas : Roger

LLETRA :

activista
integrista
anarquista
inconformista
i un artista
idealista
protagonista
i optimista

tú, taxista
surt de la pista
que ve el ciclista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
oficinista
curt de vista
fetitxista
i oportunista

Uuuuu…

excursionista
pacifista
ecologista
i altruista
i un lampista
imperialista
i camorrista
malabarista

motorista
surt de la pista
que ve el ciclista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
trompetista
il.lusionista
i pessimista,
ets un cuentista
accionista
trapecista
alpinista
alquimista

equilibrista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
equilibrista
equilibrista

equili, equili, equili…

AGRAÏMENTS :

Al Dani el guitarrista equilibrista per, com ja comença a ser una bona costum per part seva, posar la guinda zumbona en forma de guitarres, cosa que sempre acaba de fer caminar l’asunto.

Al Roger el percussionista equilibrista, per salvar la papeleta a un humil servidor, que no se li acut res més que posar un mini-bolero enmig d’accionistes, dietistes i taxidermistes. Gràcies Roger!

A l’Isaac, per ajudar-me en les últimes mescles i per donar un preuat segon punt de vista equilibrista en aquesta àrdua tasca.

A tot@s l@s equilibristes que ens escolten. Gent comú i corrent que van tirar endavant aprofitant l’estret marge que els queda per fer-ho. Gràcies oients!

La música d’entrada i alguns breaks musicals han estat produïts i enrgistrats a la factoria Professor Globo en algun indret molt allunyat de Turquia, entre el riu Llobregat i la Plaça Catalunya.

El programa complet s’emet els dissabtes (12:05 i 18:40) i els diumenges (7:40 i 17:05) i només es pot veure en directe a la web del canal. Per poder-lo veure bé s’ha d’instal.lar el programa Silverlight, que es pot descarregar a la mateixa pàgina. El problema més important a l’hora de visualitzar-lo és que no s’entén res, perquè està en turc. Ara bé, igualment és entretingut i, si saps turc, aleshores si que s’entén, es clar.

Heus aqui les sintonies del programa :

Obertura // Descarrega : Note: There is a file embedded within this post, please visit this post to download the file.

Sorra // Descarrega : Note: There is a file embedded within this post, please visit this post to download the file.

Pedres // Descarrega : Note: There is a file embedded within this post, please visit this post to download the file.

I heus aqui uns quants clips promocionals. Podeu veure’n més a la web del programa.

Konya from Adem'in Seyir Defteri on Vimeo.

Tavşanlı from Adem'in Seyir Defteri on Vimeo.

Kütahya from Adem'in Seyir Defteri on Vimeo.

Samandağ, Hatay from Adem'in Seyir Defteri on Vimeo.

Antakya from Adem'in Seyir Defteri on Vimeo.

Gaziantep, Kilis from Adem'in Seyir Defteri on Vimeo.

Gaziantep from Adem'in Seyir Defteri on Vimeo.

Kars, Ani, Çıldır from Adem'in Seyir Defteri on Vimeo.

Kars from Adem'in Seyir Defteri on Vimeo.

Adıyaman from Adem'in Seyir Defteri on Vimeo.

Sürmene, Uzungöl – Trabzon from Adem'in Seyir Defteri on Vimeo.

Trabzon from Adem'in Seyir Defteri on Vimeo.

Edirne from Adem'in Seyir Defteri on Vimeo.

Escolta // Descarrega : Note: There is a file embedded within this post, please visit this post to download the file.

Música i Lírica : Professor Globo
Piano, bateria, veus i cor de bressol: Professor Globo
Veus i cor de bressol : Home-Guix

Cor de bressol :
- Arranjaments i Tenors 1 i 2 : Professor Globo
- Contrals 1 i 2 i Sopranos 1 i 2 : Globino Sisters
- Baix : Don Guixone

Diu l’Home-Guix :

Mirant el bressol i eixugant la baba abans que es desprengués de la barbeta en direcció a l’infant que gaguejava movent els braços frenètica i espasmòdicament, tingué un desig, incontenible com el líquid semiviscós que borbotejava dels seus llavis. El desig prengué forma i s’omplí d’aire i d’idees i, suaument, se li escapà de la boca com un sospir en forma de dolça cançó.

LLETRA :

Bona nit, bona nit cargol
a dins la closca no hi plou
bona nit, nona nit rei meu
veurem junts caure la neu

bona nit, bona nit cel gris
dema fara un dia trist
Bona nit, bona nit cel blau
dema fara un dia ideal

la la ra la la ra
la la ra la la ra
dins dins el cel gris
la boira no et deixa sortir

la la ra la la ra
la la ra la la ra
dins, dins el cel blau
hi veig una espurna es diu Pau

lararararara…..

Bona nit, bona nit cargol
a dins la closca no hi plou
bona nit, nona nit rei meu
veurem junts caure la neu

bona nit, bona nit cel groc
dema sera un dia tort
Bona nit, bona nit cel blau
dema sera un dia ideal
Bona nit, bona nit cel blau
dema sera un dia ideal

AGRAÏMENTS :

Als nens de Tanger, cantaires da cançons populars, tant catalanes com morisques, i portadors de les grans veritats universals. Nens i nenes de de Tanger : Us brindo questa cançó de bressol. Suposo que ja haureu crescut, i aviat les vostres veus gargallejaran, i tindreu acne, i us amagareu per fumar pitillos pels puestos. En tot cas, sempre ens quedarà el record d’aquell concert més que extraordinari del 25 de juliol de 2008 a Tanger. Jo no us he oblidat.

A l’Armand, per la portada i totes les hores de pinzell dedicades a canvi de no-res. No deixeu de visitar la seva web i el seu blog.

INSTRUCCIONS PER A UN CORRECTE ÚS :

Per a usar correctament aquesta cançó de bressol només cal cantar-la seguint la lletra al peu de la lletra, valgui la redundància, amb acompanyament instrumental o sense. A l’hora d’interpretar-la només cal fer atenció al text, i així, on la lletra diu “demà farà un dia trist”, l’intèrpret (pare, mare, tiet, tieta, etc.) haurà d’expressar-ho d’una manera trista i melancòlica i, en canvi, allà on la lletra diu “demà farà un dia ideal” ho haurà de fer de manera alegre i pletòrica. Finalment, allà on la lletra diu “hi veig una espurna es diu Pau”, la última paraula, que curiosament fa molt bona rima amb el “blau” del verset anterior, és intercanviable per qualsevol altre nom, rimi o no amb la resta de l’estrofa. Exemple : Serà preferible dir “dins, dins el cel blau, hi veig una espurna es diu Mireia”, encara que no rimi, que reproduïr la versió original amb “Pau”, cosa que podria causar seriosos conflictes de personalitat a la nena en qüestió.

Tant bon punt els seus cossos havien tornat a la verticalitat, el Professor exclamà -Ostia puta!! Una idea, ai que pareixo un altra cançó!!!!- El Professor Globo estava trencant aigües enmig del bar! Cames ajudeu-me l’Home Guix es posa mans a la feina, posant en pràctica tot el que havia après en els seus llargs viatges al voltant d’unes dolces corbes de felicitat i passió. Amb un gest de braç ràpid i precís, alliberà la taula més propera de gerres de cervesa i bols de kikos, agafà el Globo per les aixelles i amb l’ajut d’en Kairós l’estiraren sobre la taula. El Professor es contorsionà i, de sobte, un esclat lluminós, sortint directe del cor, es projectà cap al sostre i, com un salt d’aigua, acabà inundant tot el local.

Primer de llums de tots colors, i poc després després unes veus vingudes d’un lloc llunyà i imprecís, començaren a ressonar per tot el local

Totes aquestes preguntes es movien en una dansa delirant dins el cap del Professor Globo. I dins el got, un Negroni.

Poc després de fer el primer trago al cóctel que li havia preparat, com cada dimarts, en Joao, va fer un lleuger esclafit de llengua, a lo Humphrey Bogart i es va dirigir a l’Home-Guix.

-Així que dius que t’agrada el bloody mary… T’he de dir que en Joao fa pocs mesos que treballa aqui, però té els cullons pelats de fer bloody marys, i la veritat és que li surten bastant bé. Ara, si em deixes que et doni un consell d’entre setmana, avui demana-li un com el meu. Es veu que al seu país va treballar durant molt temps en un xiringuito on cada dia de la setmana tenia nom de coctel… dilluns manhattan, dimarts daiquiri, dimecres bloody mary, dijous caipirinha, divendres…

-No m’agrada gens aquest Joao- va interrompre en Kairós. Era la primera que li sentien la veu, i era una veu molt suau, com xiuxiuejada, però una mica ronca. Mirava fixament el cambrer, amb una mirada injectada en sang -no m’agrada gens, i no m’agradaria haver de despentinar-me avui per culpa seva-.

En Kairós tenia mal geni -varen pensar simultàniament el Professor Globo i l’Home-Guix-. Dirigint la mirada l’un a l’altre, els recent associats van comprendre que pensaven el mateix i, trepitjant-se les paraules van donar a en Kairós la medicina que necessitava.

-tranquil, home, és un pobre cambrer, fa la seva feina el millor que pot, no t’enfadis, home, pensa que aquest bar està obert des de primera hora del matí, perquè és quan venen els estibadors, a fer el cafè abans de posar-se a carregar, i a més, el pobre és de fora ¿saps quants propblemes deu tenir la seva família allà al seu país? em sembla que els ha d’enviar diners, perquè sino, bla, bla, bla…- Finalment l’home guix, veient que en Kairós abaixava veles, va cridar el cambrer :

-Joao, siusplau, posa-li un altre com el meu al nostre amic, i esmera-t’hi aquest cop, és un client molt especial, creu-me- En Joao, va assentir lleugerament, fent gala de la seva professionalitat i va disposar-se a utilitzar les seves mans en allò que millor sabia fer. La veritat és que donava gust veure en Joao treballar, semblava que Déu nostre senyor l’havia posat en aquest món només per fer aquest feina. Tots tres, en Kairós molt més calmat ja, contemplaven embadalits els moviments ràpids i precisos d’en Joao. No van deixar de mirar fins que procés va finalitzar i l’últim rajolí de la coctelera precipitava dins la copa perfectament cònica marcada amb les sigles de la Taberna : “BdM”. Aleshores un pensament fugaç va passar simultàniament per les seves ments:

[estem en una taberna del port, i mirem atònits com cauen les últimes gotes d'una coctelera en una copa... i ens sembla un succés completament extraordinari... perque? què esta passant? Quin misteri ens ha unit a tres pefectes desconeguts en aquest extrany menester?]

Escolta // Descarrega : Note: There is a file embedded within this post, please visit this post to download the file.

Música i Lírica : Home-Guix
Bateria, baix, guitarres i veus : Professor Globo
Veus i cors : Home-Guix
Guitarres : Dani Pagès

Cor d’entreguerres :
- arranjaments i tenors 1 i 2 : Professor Globo
- baixos 1 i 2 : Home-Guix
- contralts 1 i 2 i sopranos 1 i 2 : Globino sisters

RETALL DE PREMSA :

The Monday BanaNews, diumenge 16 d’octubre de 2008.

GEORGE ANANAB // BANANA TOWN . Les autoritats sanitàries de Banana Town han informat aquest cap de setmana d’una de les troballes científiques més rellevants que en el últims anys s’hagin produït a la nostra república. Segons Nelson P. Latano, cap de la Secció d’Investigació Cerebral de l’Hospital Central de Banana Town, es tracta d’un petit organ situat entre els lòbuls inferior i superior de la part anterior del sector lobular esquerra de la hipomitonefrosèptilis radicular. La troballa d’aquests minúscula xarxa neuronal s’ha produït per casualitat mentre s’intervenia un pacient afectat d’una ambòlia cerebral causada per la ingesta de plàtans pel forat equivocat, una de les principals causes de mort del nostre país.

Sembla ser que les extranyes circumstàncies de la troballa de la “bombolla”, denominació provisional que se li ha donat al petit òrgan radicular, continuen envoltades de nombrosos interrogants, sobretot després de les declaracions de l’anestessista del Doctor Latano, la doctora Olivia Natalp. Segons la doctora, prèviament al descobriment, s’ha produït una sensació de buit al quiròfan, i el silenci s’ha apoderat de tot el recinte durant un parell de minuts escassos. La sensació que han percebut els presents, segons Natalp, era extranya però molt agradable. Han continuat parlant, però sense emetre cap so, i l’unic que se sentia, era una extranya música de tocadisc antic. Tot i no sentir ni les seves pròpies paraules ni les dels altres presents, segons la doctora, tots els missatges s’han entès perfectament i la operació ha pogut continuar sense problemes.

Les autoritats judicials investiguen en aquest moment totes les circumstàncies relacionades amb el cas. Alguns dels principals analistes del país ja han certificat la troballa com “el fet més insòlit des de la desplatanització espontània de 1965″ i s’especula sobre les possibles propietats sobrenaturals d’aquest extrany organ. Segons fonts internes de la redacció del Daily BanaNews, el mateix president de la república ha qualificat el cas de “Cas insòlit d’Interès Nacional” i, tal com estableix el protocol en aquests casos, ha activat els dispositius necessaris per tal d’evitar que el cas es converteixi en la única motivació i activitat dels habitants de la república durant les properes setmanes, tal com ja ha passat el ocasions anteriors.

El mateix president, segons declaracions del seu gabinet personal, ha fet cridar especialistes en fenomens insòlits de repúbliques veïnes per tal d’aclarir la fisiologia i les funcions de la “bombolla”. La majoria dels indicis apunten que aquest òrgan es tractaria d’una mena de pont entre les funcions de consciència crítica del cortex semi-circular i les funció somàtiques de l’hipòstil radicular posterior. Dit d’una manera plana, la “bombolla” podria representar l’únic camí conegut fins el dia d’avui entre el cos i l’ànima.

************

AGRAÏMENTS :

En primer lloc al Dani, per haver “despenjat” la guitarra en una nit de tardor i per haver-me fet aquestes guitarres “zumbonas” que tant el característiquen. Dani : ja fa massa temps que no zumbes pels escenaris de les nostres comarques, i els teus fans tenim una mica de síndrome.

En segon lloc, al Dani també, per haver-me deixat la seva mítica Ibanez de color negre zumbón, peazo guitarrón, amb la qual he gravat la majoria dels singles. He canviat un antic ampli que no funcionava per una SG vermella del tres al cuarto i de marca no-t’hi-fixis, però que fa al seu servei, així que quan vulguis te la torno perque la zumbis pels escenaris del país, jeje.

En tercer i últim lloc, a l’Home-Guix, per deixar-me estripar, potinejar, desmuntar, rebregar i tornar a muntar aquesta bonica cançó titulada “bombolla”, i per no posar cap mena d’impediment tipus “ai no ho sé, això no se si ho canviaria…” cosa que jo, sense cap mena de dubte, si que hagués fet.

LLETRA :

En el cap una bombolla
la bombolla en un forat
al forat, forta ventisca
que d’idees m’ha buidat

Serà la calor o la disbauxa
serà l’alcohol o els condiments
serà que no veig la sortida
i el món que em creo no em diu res
M’he deixat portar per guies
de viatge organitzat
m’ha fet por fer de Magallanes
m’ho han donat tot mastegat
Ai! la por i la impotència
l’amor propi m’han patejat
pensava que estava sol
fins que un bon dia
de tot
n’hem parlat
Uoo, uoo, uooooo
Uoo, uoo, uooooo

En el cap una bombolla
la bombolla en un forat
al forat, forta ventisca
que d’idees m’ha buidat

Gràcies a tú i a tots els altres
entenc més el meu motor
dubtant de tot aclareixo
aquest torrent d’informació
Les paraules no són el que semblen
serà que mai és prou tard
i que amb l’alegria que ara sento
aconsegueixo treure’n l’entrellat
I si és així, és l’hora tortuga
i xino-xano, caminar
deixar la pressa que no és justa
i trobar
un discurs
més humà
Uoo, uoo, uooooo
Uoo, uoo, uooooo

[cor d'entreguerres]

en el cap la bombolla
la bombolla al forat
al forat la ventisca
que d’idees m’ha buidat

Escolta // Descarrega : Note: There is a file embedded within this post, please visit this post to download the file.

Música : Professo Globo
Lírica : Professor Globo i l’Home Guix

Bateria : Andreu
Veu, piano, organillo de la cabra i cors : Professor Globo
Veu, cors i cor-trompeta : Home-Guix

Racons és una inauguració en tota regla. Inaugurem la combinació d’un home-orquestra amb un ésser mineral de difícil descripció però de fàcil assimilació. Inaugurem també el naixement d’un nou concepte, procediment i actitud : El Pop Lifònic que, com el seu nom indica, fusiona les exquisides polifonies medieval i renaixentista, amb el pop… a la gallega, és clar.

Agraïments :

En primer lloc, a l’Home-Guix per sumar-se a les tenebres lluentes del Professor Globo. Farem el viatge plagats, Home-Guix : mars i i muntanyes, florestes i pedregals, bonances i llampegositats… tot un món d’alts i de baixos, de torts i de drets, de vius i de babaus i de tendres i de feréstescs… i de tots colors i de totes les games de grisos.

En segon lloc, a l’Andreu, per variar. Ja fa molt que vam gravar aquesta bateria, Andreu, però nen, està com nova de trinca!! una delícia nano, t’has lluït!!

En tercer lloc, a la Coral Sant Jeroni de Montbau, doncs va ser fa gairebé dos anys, acompanyat del piano del local d’assaig d’aquesta polifònica entitat, on es van forjar els primers acords de “racons”. Salutacions i bona feina!

En quart lloc, a l’Hospitalé de Llobregá per acollir aquestes nostres produccions videoaudifòniques i també les nostres vides quotidianes dia rere dia, nit rere nit, ventada rere ventada. Ciutat de semi-ribera solcada pels suaus esbufecs humits d’aquest nostre riu, lo Llobregá, i d’aquesta nosta mar, la Mediterrània, que ens alimenta les ànimes i desperta en nosaltres els anhels dels nostres avantpassats : els helenics, els qui varen poblar les nostres terres i les van omplir de saviesa i de divinitat, els sarraïns, qui varen ensenyar-nos l’art de la tomaquera i de l’arrosar, i van irrigar els nostres cors. I encara en queden però no els direm tots, que sinó se’ns faran les tantes.

En cinquè i últim lloc, a tots els oients i oientes, per seguir fidels a les aventures i desventures d’aquest pobre projecte d’home-orquestra, de qui, per sort, es diu que té la gran sort de diposar de la millor audiència de la comarca i de més enllà de les nostres riberes, i de costes llunyanes potser….

LLETRA :

Racons
Racons d’enveja, d’enveja
racons que pensen, que pensen en racons
racons
racons feréstecs, feréstecs
com la floresta, a la floresta hi ha racons

Hem sortit de casa, hem tancat la porta
i ara caminem per les voreres del camí
tant temptadores
mates frondoses
de les valls humides font divina ens mullem tots els racons
Racons

Racons d’enveja, d’enveja
racons que pensen, que pensen en racons
racons
racons feréstecs, feréstecs
com la floresta, a la floresta hi ha racons

Hem sortit de casa, hem tancat la porta
hem fet la maleta i enlairem ben lluny d’aqui
un viatge estàtic
però no menys orgasmàtic
nau intergalàctica buscant per l’univers dels teus racons
Racons
Racons
Racons
Racons

“Sóc Guix, pols blanca per escriure ESPERANÇA dins la fosca soledat del desencís.
Sóc l’Home que no sap estar sol i que pels RACONS del seu cor, sempre hi ha ressonat el desig de cantar amb un home orquestra  al seu costat”.

Sense cap mena de dubte el destí reuneix en un precís indret i un cert moment, un preciós esdeveniment que ningú podria predir, ja que l’exactitud de Kairós s’escapa de tot càlcul matemàtic, amagant-se tota lògica pels fugissers racons dels nostres cors.

I és així com cor i destí preparen còctels en el bar del devenir que sorprenen, fins i tot, el més bregat en jocs d’atzar.

Sorpresos i contents, el Professor Globo i l’Home Guix, brindaren pel que Kairós pogués tenir preparat.

]]> http://professorglobo.com/2009/capitol-1-a-ritme-den-kairos/feed/ 0